Visca la Pepa!

Després d’un llarg i perillós viatge, vaig arribar a Cadis per assistir a una reunió secreta. No era la primera vegada que visitava la ciutat. Feia dos anys, en 1812, havia participat en l’enorme festa que s’hi va celebrar amb motiu de l’aprovació de la primera constitució espanyola, la Constitució de Cadis. Els amics la vam anomenar La Pepa perquè es va signar el 19 de març, el dia de Sant Josep. Tots créiem que la Constitució ens serviria per a modernitzar el país. Hi reconeixíem Ferran VII com a rei, però també hi havia noves idees com la llibertat de premsa o la igualtat de les persones davant la llei… Però la Constitució només va durar dos anys i ara es perseguia a tots els qui l’havien defensada. Un home va passar al meu costat i va xiuxiuejar: «Visca la Pepa!». Era la nostra consigna. El vaig seguir, i em vaig prometre a mi mateix que mai no deixaria de defensar idees com la igualtat, la llibertat o la justícia.

Contesta:
 En quina ciutat té lloc aquest relat? En quin any?

Què era La Pepa? Quines idees recollia? 

Per què la reunió a què assisteix el personatge és secreta?

 Què significa l’expressió «Visca la Pepa!»?