Dia de Reis, dia especial... joguines i llibres i un poema de regal
Hui és un dia especial... els tres Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, han passat per damunt de les teulades i han deixat els balcons dels xiquets un regals molt bonics (joguines, llibres i pessiguets de màgia que dura tot un any). Ara ja se n'ha anat: diguem-los adéu amb un poema.
Els Reis (Joan Maragall)
Aquesta nit han passat i han posat la mà als balcons... Els somnis dels infantons han granat.
Cap a Orient se'n van tornant a llur reialme confús, a regnar-hi tot pensant en Jesús.
Heu sentit avui el cor matinejador dels nens? Heu sentit el rastre d'or, mirra, encens?
Vuela esta canción para ti, Lucía, la más bella historia de amor que tuve y tendré.
Es una carta de amor que se lleva el viento pintado en mi voz a ninguna parte a ningún buzón.
No hay nada más bello que lo que nunca he tenido. Nada más amado que lo que perdí. Perdóname si hoy busco en la arena una luna llena que arañaba el mar...
Si alguna vez fui un ave de paso, lo olvidé pa' anidar en tus brazos. Si alguna vez fui bello y fui bueno, fue enredado en tu cuello y tus senos.
Si alguna vez fui sabio en amores, lo aprendí de tus labios cantores. Si alguna vez amé, si algún día después de amar, amé, fue por tu amor, Lucía, Lucía...
Tus recuerdos son cada día más dulces, el olvido sólo se llevó la mitad, y tu sombra aún se acuesta en mi cama con la oscuridad, entre mi almohada y mi soledad.